divendres, 16 de juny de 2017

Alifara

El diccionari defineix el mot "alifara" dient:


Des de fa molts anys els escolapis, quan ens acostem a final de curs, celebrem, doncs, l'Alifara. Una trobada festiva dde dissabte al matí per compartir el que hem fet durant el curs.
En aquesta ocasió ens vàrem aplegar a les 10 del matí a una cafeteria paquistaní del Raval, per prendre un cafè tos junts. Després ens traslladàrem a la parròquia escolàpia del Carme, on el rector ens va explicar la feina que es fa en aquella església. Vàrem celebrar junts l'eucaristia i, després ens desplaçàrem fins al col·legi de sant Antoni, a on vam tenir una breu reunió, en la que es van anunciar uns pocs canvis en les comunitats. En concret, els següents:
- En Ramon anirà a la parròquia de sant Calassanç
- En Jaume a sant Antoni i de rector al Carme.
- En Joan a sant Antoni, des de Mataró
- En Víctor Filella a Mataró per col·laborar amb les escoles de Mataró i Granollers.

Us deixem un vídeo on fan una entrevista al Victor, que des de fa 6 anys es troba a Cuba. Així el podeu conèixer. Podeu veure'l aquí:

https://vimeo.com/141893200

dijous, 9 de febrer de 2017

Una nova pentecosta escolàpia

El papa Francesc, en una carta adreçada als escolapis, convidava l'Escola Pia a viure aquest any 400 de la seva fundació com una nova pentecosta, com un any de renovació, de relectura dels seus orígens. Conidava "a hacer jaleo", com ell deia.
En aquest vídeo presentem alguna de les línies que han estat constants en la nostra missió.

dimecres, 25 de gener de 2017

La missió dels escolapis: formar les noies perquè tinguin iguals oportunitats

Ens ho explica la Regina, una religiosa escolàpia que va crear ara fa 40 anys una escola de formació per a noies de Dakar.
Ser escolapi vol dir educar, donar eines per reeixir en la vida. I si les eines es donen a nenes i noies en països on la dona es troba en un segon nivell, l'acció, la missió, encara esdevé més escolàpia, més alliberadora.
Ser escolapi: una passió, una vida.


dijous, 8 de desembre de 2016

Proposta de reflexió de papa Francesc - Desembre 2016

Cada mes el papa Francesc ens proposa un tema, una intenció de reflexió i pregària, a través d'un vídeo.
Aquest més de desembre, ens convida a pensar en els nens-soldat. El cas és que el nen que apareix vestint-se i armant-se, es diu Abebe, és d'Etiòpia i alumne d'un col·legi de l'Escola Pia del nostre país.
L'Abebe ens convida a pregar i pensar en tants nens i nenes que al seu país i a tants d'altres, pateixen aquesta injustícia.


divendres, 2 de desembre de 2016

Vídeo de l'Escola Pia del Senegal

En Carles Gil, escolapi català que treballa a l'Escola Pia del Senegal ens presenta aquest vídeo: EL MÓN ESCOLAPI: UNA PASSIÓ, UNA VIDA.
En ell sentireu l'escolapi Guy Sibilé Ehemba, explicant la seva experiència com a escolapi i com a educador. No podria ser aquesta la teva vocació?
En molts indrets del món calen educadors i escolapis. Anima't.


dissabte, 29 d’octubre de 2016

Ordenació Antonio Entrena

En aquest vídeo, l'Antonio Entrena, que s'ordenarà el proper cap de setmana, ens explica per què s'ordena de capellà.
En el vídeo apareixen altres escolapis i laics amb els qui l'Antonio ha col·laborat.
Des de Catalunya participarem a l'ordenació uns quants joves, i en el vídeo potser coneixeu algú que hi surt,
Necessitem que joves com tu s'animin a prendre aquest camí apassionant. T'hi animes?



dissabte, 22 d’octubre de 2016

Testimoni de la religiosa Isa Solà

La religiosa catalana, Isa Solà, va morir assassinada el passat més de setembre.
Aquesta religiosa, de la congregació de Jesús i Maria, explica en aquest video la seva experiència durant el terratrèmol des de la fe.



dilluns, 19 de setembre de 2016

Ordenació de dos diaques

L'Aniol Noguera i en Jordi Vilà van ser ordenats diaques el passat diumenge 18 de setembre.
En la benviguda que va fer el provincial, explicava en què consistia aquest "ser diaca".
Us transcrivim aquelles paraules.

Benvolguts amics i amigues.
L’Aniol i en Jordi ens han convocat per acompanyar-los en el dia de la seva ordenació diaconal, de mans del bisbe Sebastià Taltavull a qui agraïm sincerament la seva presència i felicitem pel nou encàrrec que el papa Francesc li ha encomanat a Mallorca.
El diaconat és el període previ a l’ordenació com a capellans que rebran més endavant.
Com a diaques acolliran els infants per incorporar-los a la comunitat pel bateig, seran testimonis de l’amor de les parelles quan presideixin casaments.  Celebraran la unció dels malalts per fer  saber als qui pateixen que la comunitat els fa costat en el seu sofriment, i ajudaran els sacerdots en el servei de l’altar, com ja podrem veure en la celebració d’avui.
(CASTELLÀ) Los aquí presentes venimos de diversos lugares. Los familiares llegan des de Calella i de Caldes de Montbui, otros venimos de muchas ciudades de Catalunya. Los hay que han venido del Senegal, de Mèxico, de Pamplona i de Roma. Algunos sois familiares, otros amigos y amigas o compañeros de la escuela o hermanos en la Orde de las Escuelas Pías. Y todos nos hemos sentido convocados por Jordi y Aniol a su ordenación diaconal.  
Decía Calasanz en una carta de 1637: “La ordenación se debe conseguir por virtud y no por pretensión”. Creo que todos estamos de acuerdo en que Aniol y Jordi nos han mostrado con su acción, su ilusión por transformar el mundo des de la educación i la acción social y pastoral. Esta es su virtud.
(CATALÀ) Aquesta tarda els acompanyarem en una celebració sacramental ben antiga. Pot quedar-se només en un ritual, però aquesta tradició de l’ordenació dels diaques ve de lluny i a través de signes i símbols, ens convida a celebrar la disposició d’aquests dos amics nostres, a continuar fent servei als altres , inspirats en la persona de Jesús i en la Paraula de Déu.
Deixeu-me fer esment d’alguns moments de l’ordenació
Primerament manifestaran el seu compromís de posar-se al servei de la comunitat i expressaran la seva obediència al bisbe i als seus superiors, els quals representen les comunitats cristianes d’arreu, i per tant, obediència i desig de servir el poble de Déu. Ho faran prenent les mans del bisbe Sebastià, mans que fan presents tantes mans d’arreu del món.
Mans que acullen, que donen i demanen. Mans  que fan pinya. Mans d’infants, de joves, d’adults i de la gent gran. Mans endurides per la terra, pel mar, pel treball artesanal o industrial, mans d’oficinistes i mans que construeixen. Mans que guareixen. Mans de mestre,  plenes de guix. Mans de molts colors. Mans que orienten, que treballen. Mans que acaronen altres mans. Mans que suen i tremolen, que aplaudeixen i saluden. Mans que preguen i beneeixen. Mans clavades que han perdut la vida per donar via a altres mans.... Totes elles són les mans de l’Església universal, avui significades en les mans del bisbe Sebastià, les mans de l’església amb la qual en Jordi i l’Aniol es comprometen.
Aquest camí de servei, que inicià Jesús quan ens convidà a estimar-nos els uns als altres, és el camí i la missió de l’església, és el que han seguit tantes dones i homes al llarg dels segles als qui anomenem sants i santes. A ells encomanarem els nostres amics.
Posteriorment el bisbe Sebastià imposarà les mans de l’església, de la comunitat cristiana, damunt del cap de l’Aniol i d’en Jordi, com han fet tots els bisbes al llarg de la història, com van fer els apòstols de Jesús, el Senyor, amb els primers cristians ordenats. Amb la imposició de les mans i la pregària consecratòria posterior, l’Aniol i el Jordi esdevindran diaques al servei de la comunitat eclesial.
I per visualitzar aquest servei que se’ls encomana, els seus pares els ajudaran a posar-se l’estola creuada, tal com les porten els diaques, i el bisbe Sebastià els lliurarà la Paraula de Déu convidant-los a fer vida d’aquesta Paraula, amb aquests mots:
Rep l’Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger.
Creu en el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyes.

Iniciem, doncs aquesta celebració inspirada en la Paraula de Déu, al servei de la comunitat i per a  la construcció del seu Regne.